OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

màgia

magia (es), magic (en)
substantiu femeníf
Etnologia    Història
magia (es), magic (en)
història hist i etnologia etnol
Ciència oculta que pretén de produir efectes amb l’ajut d’éssers sobrenaturals o de forces secretes de la natura i que pot ésser utilitzada per tothom qui en conegui les pràctiques.

Això la diferencia de la bruixeria. Cal distingir la màgia blanca, anomenada també il·lusionisme, que té com a finalitat de fer fugir els mals esperits o de guarir les persones que n'han estat víctimes, i la màgia negra, que pretén de sotmetre els mals esperits i les forces sobrenaturals malèfiques per tal de fer-ne els instruments d’empreses homicides. Al món antic hom considera que Pèrsia era el centre principal de les pràctiques de màgia. L’Església considerà la màgia un producte del dimoni i prohibí als cristians que la practiquessin; alguns però, ho continuaren fent. A la Itàlia renaixentista es feren moltes pràctiques de màgia que, en alguns casos, anaven lligades amb l'alquímia. La inquisició perseguí severament la màgia negra. Al s XVIII el racionalisme eliminà aquestes pràctiques dels grups socials més evolucionats. Actualment la parapsicologia intenta d’estudiar científicament alguns d’aquests fenòmens. En les societats primitives el terme màgia cobreix una sèrie de pràctiques encaminades a fomentar la fertilitat de les plantes i dels animals, així com a fomentar l’atracció sexual o la mort d’algun enemic. La importància de la màgia en aquestes societats ha estat estudiada pels etnòlegs E.B.Tylor, J.G.Frazer, E.A.Westermarck, M.Mauss, Malinowski, etc. Els elements principals de l’art de la màgia són els mots màgics o les fórmules màgiques de caràcter simbòlic, dites en un llenguatge moltes vegades arcaic i sovint inintel·ligible, les medecines o substàncies màgiques, que solen anar associades als efectes que han de produir (per exemple, els trobriands, a Nova Guinea, utilitzen fulles seques de bananer, que són molt lleugeres, per tal que les barques esdevinguin lleugeres), el ritu, lligat íntimament amb els mots i, finalment, les condicions en què hom ha de rebre aquesta màgia (prohibicions de certes menges o de relacions sexuals, etc). La màgia a les societats primitives ha estat considerada com una pseudociència per Tylor i Frazer; Malinowski, per contra, creu que l’home d’aquestes societats separa perfectament allò que coneix empíricament d’allò que prové del món sobrenatural. La màgia acompleix tres funcions: productiva, protectora i destructora.

Col·laboració: 
MDLl

Llegir més...