Els seus límits són molt distorts per la pressió dels vents solars (electrons i protons emesos pel Sol), de manera que en el costat del Sol la magnetopausa és a uns 6.400 km i el camp magnètic és molt intens, i, per contrast, a la banda oposada, la magnetosfera es perd en l’espai i forma una cua magnètica d’uns 6.400.000 km. La magnetosfera és composta pels electrons i protons del vent solar i de la radiació solar captats pel magnetisme terrestre. Gràcies als satèl·lits, des del 1958 hom distingeix dins la magnetosfera dues anelles de radiació forta, dites cinturons de radiació de Van Allen, cap als 4.000 i els 15.000-20.000 km, respectivament. La irregularitat de la radiació solar produeix tempestes magnètiques, que alteren les comunicacions de ràdio i influeixen, ben probablement, en les situacions atmosfèriques inferiors.
f
Meteorologia