És comú a la terra baixa, conreat o subespontani. El conreu és molt antic, possiblement d’origen mesopotàmic. La forma subespontània és anomenada magraner agre. L’escorça de l’arrel és tenífuga.
m
Botànica
Farmàcia
Agronomia
Branques de magraner
© Fototeca.cat
Petit arbre, de la família de les punicàcies, que ateny fins a 5 m d’alçària, de capçada irregular, de fulles simples oposades, oblongues, enteres, lluents i caduques, de flors vermelles, grosses i vistoses, i de fruits (les magranes) en balàustia, comestibles.