La seva encunyació acompanyava generalment la del diner. Solia ésser del mateix aliatge que aquest i pesar la meitat. Algunes vegades, però, foren de llei més baixa i de pes un xic inferior, per a compensar el seu cost relatiu de fabricació superior. A Catalunya, la denominació és documentada des del s XI, però la moneda fou encunyada des del s IX al XVI, primer d’argent i després de billó. La seva encunyació fou intermitent i la denominació perdurà com a unitat de compte del mig diner fins i tot quan hom deixà de batre-la.
f
Numismàtica i sigil·lografia