Comprèn dues espècies, M.officinarum, de la Dalmàcia, i M.autumnalis, de la part sud-occidental de la península Ibèrica i d’altres contrades mediterrànies. Les arrels, carnoses i fètides, tenen propietats narcòtiques i sedants similars a les de la belladona, i contenen un alcaloide, la mandragorina. A causa de l’estranya forma de les arrels (que a vegades evoquen figures humanes), la mandràgora ha estat molt emprada en l’ocultisme, especialment en la preparació de filtres, per raó dels poders afrodisíacs i guaridors de l’esterilitat que hom li ha atribuït.
f
Botànica
Farmàcia