i maresma | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

maresma

aiguamoll, aiguamort, mareny, maresme, marisma (es), marsh (en)
substantiu femeníf
Geomorfologia    Hidrografia
aiguamoll, aiguamort, mareny, maresme, marisma (es), marsh (en)
geomorfologia geomorf
Terreny planer pantanós, localitzat al llarg del litoral, darrere una fletxa o qualsevol entrant costaner (golf, badia o estuari).

Les maresmes actuals s’originaren durant la transgressió flamenca, quan una bona part de les terres baixes litorals foren envaïdes per la mar. Les formen sediments fins —llim i sorra en general— aportats per la mar o pels rius que sovint les travessen i dipositats en llocs d’aigües tranquil·les. En una primera fase de la seva evolució —no consolidada— la maresma pot aparèixer com un sector complex, on l’aigua marina o fluvial ocupa una bona part de la superfície (meandres divagants, braços morts del riu, llacs i llacunes temporeres). Gradualment, però, els sediments es consoliden —fase més avançada— i són fixats per un mantell de plantes halòfiles i helofítiques (salobrars, canyissars, etc). La bonificació de les maresmes (dessalatge, dessecació, etc) ha permès de guanyar molts sòls per a l’agricultura; la seva relativa o gran escassetat actual, unida a llur enorme riquesa faunística (ocells, sobretot), fan que hom tendeixi modernament, però, a conservar les encara existents.

Llegir més...