margalló

Chamaerops humilis (nc.), bargalló, palma, garballó, palmerola, palmito (es), palmetto (en)

m
Botànica

Margalló

© Fototeca.cat

Arbre dioic, de la família de les palmes, sovint baix, de fulles grosses, en forma de ventall, palmatisectes, amb pecíols proveïts d’espines vulnerants, de flors en raïms densos i de fruits bacciformes monosperms, semblants als dàtils.

Habita màquies i matolls litorals, a les Illes Balears i des del Garraf cap al sud. És l’única palmera autòctona d’Europa, amb una àrea de distribució mediterrània occidental. Els cors són comestibles, i de les fulles hom fa escombres i objectes de cistelleria. La producció del margalló és pròpia, als Països Catalans, de les costes calcàries del sud del Llobregat. L’artesania del margalló, que té una important tradició, però que és actualment en regressió, es localitza a Mallorca (capells, senalles i cistells de Capdepera, Artà i Son Cervera), a la Marina Alta (Gata i Pedreguer) i, el nucli més important, a la regió de l’Ebre, en dos sectors principals, el de la Ribera d’Ebre (Rasquera, Ginestar, Miravet, especialitzat en graneres) i el dels ports de Beseit (el Pinell de Brai, Paüls, Alfara, Mas de Barberans, i sobretot els Reguers, de Tortosa, que comercialitza la producció del sector); n'hi ha un nucli secundari a Artana (Plana Baixa).