OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

marginalisme

substantiu masculím
Economia
economia econ
Corrent del pensament econòmic basat en la teoria subjectiva del valor i en l’anàlisi marginal.

Iniciat a l’últim terç del s XIX amb les obres de Jevons, Menger i Walras, hi ha autors que poden ésser considerats precursors importants, com Gossen, Jennings, Dupuit i Cournot. La seva influència s’estengué arreu del món, i donà lloc a diferents escoles, com l’anglesa (Marshall, Wicksteed, Edgeworth), la de Viena (Böhm Bawerk, Wieser), la de Lausana (Pareto), etc, i al posterior desenvolupament de la microeconomia. El marginalisme significà la substitució de la teoria del valor treball dels clàssics per la teoria del valor utilitat, la qual cosa suposava que els preus de les mercaderies no eren proporcionals a les hores de treball esmerçades en llur producció, sinó a la utilitat marginal que proporcionaven als consumidors. L’origen dels beneficis ja no estava en el procés d’apropiació de la plusvàlua o d’explotació del treball, sinó en la seva aportació al procés productiu, tot igualant-se a la productivitat marginal; això suposava potenciar l’anàlisi del consum sobre la de la producció i la introducció d’elements psicològics en l’anàlisi econòmica. L’adopció d’un enfocament atomístic o individualista per analitzar la realitat social, juntament amb un elevat grau d’abstracció, portava a considerar que la maximització de l’interès individual duia a la maximització de l’interès col·lectiu, així com a la racionalització i l’acceptació del funcionament econòmic de la societat. La paraula marginalisme prové de la utilització de l’anàlisi marginal, basada en l’estudi dels efectes que petits augments o petites disminucions de les variables econòmiques poden tenir i en les relacions entre els canvis marginals d’aquestes variables; d’aquí ve la utilització del càlcul diferencial i la influència del mètode matemàtic en la formalització d’aquesta teoria. L’aplicació de l’anàlisi marginal a la microeconomia s’estén a l’estudi de l’optimització de les conductes econòmiques: maximització de la utilitat o la preferència del consumidor, maximització dels beneficis (minimització de costs) per part de les empreses, maximització del benestar social a través de la política econòmica. També ha estat aplicat, en l’àmbit de la macroeconomia, en l’anàlisi del sector exterior (propensió marginal a importar i exportar), en la teoria de la renda (propensió marginal al consum, eficàcia marginal de la inversió, etc), etc. L’aplicació de l’anàlisi marginal als problemes que sorgeixen en la gestió d’una economia socialista ha donat lloc a l’anomenat marginalisme soviètic (Kantorovič, Novojilov, etc).

Col·laboració: 
CCam

Llegir més...