El càrrec es consolidà sota la influència del dret canònic, que exigia l’execució de les disposicions pietoses ordenades pels difunts. La facultat de designar marmessors correspon al causant, sia en testament, en codicil o en heretament; però si el testador no ha nomenat cap marmessor, qualsevol interessat en l’herència pot demanar-ne al jutge el nomenament (datiu, amb les mateixes atribucions que el testamentari). Els designats poden acceptar o rebutjar lliurement la comanda. Han de portar a compliment llur missió dins el termini fixat pel causant i, si no els ha estat assenyalat, dins un any comptant des de la mort del testador. Els marmessors són universals quan llur gestió afecta la totalitat de l’herència, i particulars quan la tenen limitada a determinades comandes. El càrrec de marmessor universal és retribuït si el causant no disposa altra cosa amb el deu per cent del valor de l’herència. El testador pot limitar i àdhuc ampliar les facultats dels marmessors. Aquest càrrec s’extingeix per mort, impossibilitat, remoció, acompliment de l’encàrrec o caducitat del termini de la seva gestió. El marmessor sempre és obligat a retre comptes.
f
m
Dret civil català