El mot màser prové de l’acrònim del terme anglès microwave amplification by stimulated emission of radiation (‘amplificació de microones mitjançant l’emissió estimulada de radiacions’). Un màser és, essencialment, un sistema macroscòpic constituït per objectes elementals, com un feix de molècules d’amoníac o d’hidrogen, un cristall de robí (constituït per ions de crom), etc. Per a aconseguir l’efecte màser cal, en primer lloc, excitar el sistema, és a dir, fer passar cada objecte elemental d’un estat energètic E 1 a un estat energètic superior E 2, cosa que hom aconsegueix mitjançant un camp elèctric, un raig de llum, un camp magnètic, etc, segons el tipus de màser. Si, un cop excitat el sistema, hom li envia un feix de fotons coherents (és a dir, una ona electromagnètica) de freqüència v = (E 2-E 1)/h (h essent la constant de Planck), cadascun dels objectes elementals, per l’efecte anomenat emissió estimulada, tornarà a l’estat inicial E 1 emetent un fotó de la mateixa freqüència ν i, a més a més, coherent amb el feix incident. Hom obté, en resum, un feix de fotons coherents, és a dir, una ona electromagnètica, de la mateixa freqüència que la incident però amb una intensitat amplificada. El màser actua normalment a freqüències de l’ordre de 109 a 101 0 Hz, i és utilitzat com a amplificador de senyals estel·lars molt febles i de senyals procedents de satèl·lits. També és utilitzat com a oscil·lador de freqüència molt estable, per la qual cosa ha estat emprat en rellotges atòmics. El màser que actua a freqüències òptiques (≈101 5 Hz) és anomenat màser òptic o làser.
m
Electrònica i informàtica
Física