El primer estableix que tant les relacions geomètriques com les cronomètriques són independents del sistema de referència escollit per a determinar-les, és a dir, dos esdeveniments distants i simultanis respecte a la Terra romanen síncrons respecte al Sol o respecte a qualsevol altre referencial, i dos esdeveniments distants i no simultanis conserven intactes tant la distància com el lapse que els separa, quan hom canvia de sistema de referència i ambdues magnituds són, per consegüent, mútuament independents. El segon postulat estableix que les interaccions es comuniquen instantàniament d’un mòbil a l’altre, per més allunyats que siguin. I el tercer postulat diu que tota interacció es manifesta per una acceleració del mòbil inversament proporcional a la seva inèrcia i proporcional a la força de la interacció. Cap a la fi del s. XIX el segon postulat fou contradit per la descoberta de la propagació de la interacció elèctrica (Maxwell, Hertz), i el primer al començament del s. XX, pel fet experimental (Michelson i Morley) que la propagació de la llum no és conforme a la cinemàtica clàssica, quan hom passa del referencial terrestre a l’estel·lar. D’aquestes dues contradiccions nasqué la mecànica einsteiniana o relativista. Malgrat tot, la mecànica clàssica, anomenada també mecànica newtoniana, continua essent una teoria vàlida i eficient per a tractar nombroses qüestions de la ciència i de la tècnica actuals.
f
Tecnologia