megateri

Megatherium sp (nc.)

m
Paleontologia

Gènere de mamífers fòssils de l’ordre dels edentats, del subordre dels paleanodonts.

Els megateris atenyien uns 6 m de longitud i uns 3 d’alçada a la creu, i eren d’aspecte massís, pèl abundant i, per l’aspecte general de l’esquelet, probablement de moviments molt lents. Les extremitats posteriors eren molt més robustes que les anteriors, i estaven proveïdes de grans ungles. La cua era ampla i forta. Eren de règim herbívor i visqueren durant el Plistocè a l’Amèrica Central i del Sud, contemporàniament a les primeres poblacions d’humans al continent americà.