melgó

Medicago sp (nc.), 

m

Botànica

Gènere de plantes herbàcies anuals o perennes, o sufruticoses, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, estipulades, de flors comunament grogues, reunides en inflorescències racemoses pedunculades, i de llegums generalment en forma de fanal xinès, sovint amb espines.

El melgó de llapassa o trèvol de llapassa (M. polymorpha ssp lappacea), anual i de llegums espinosos, creix en camps, pedregars i vores de camins. El melgó d’estormia o acordió (M. orbicularis), anual i de llegums glabres, es fa en camps i herbassars. El melgó marí o alfals marí (M. marina), perenne i recobert d’un dens toment blanquinós, habita exclusivament platges, dunes i arenys litorals.