Gasós a la temperatura ambient, és incolor i no tòxic. Es liqua a -162°C i s’inflama a 650°C. És poc soluble en aigua, però molt en etanol i èter. És el constituent principal del gas natural i del grisú, i hom l’empra, principalment, com a combustible, a causa de l’elevat poder calorífic (9 510 kcal/m3). Forma mescles explosives en contacte amb l’aire en una proporció d’1/10 en volum. Hom el pot obtenir a partir dels sulfurs de carboni i d’hidrogen en presència de coure metàl·lic, i també per descomposició de certs carburs metàl·lics (com el d’alumini) amb aigua o per reacció de l’acetat sòdic amb sosa càustica, segons les reaccions:
CH3COONa + NaOH →Na2CO3 + CH4 Al4C3 + 12H2O →4Al(OH)3 + 3CH4
Industrialment, però, les principals fonts de metà són el gas natural (gas), el grisú, la hidrogenació de l’òxid de carboni en presència de vapor d’aigua i la fermentació de la glucosa. Ultra l’aplicació com a combustible, hom l’empra com a primera matèria en nombroses reaccions de síntesi. Així, per piròlisi hom n'obté acetilè, etilè i fum d’estampa; per oxidació, metanol i formaldehid; per combinació amb sofre i àcid sulfúric, sulfur de carboni; per reacció amb amoníac, àcid cianhídric; i per hydrocracking, mescles d’òxid de carboni i hidrogen, que són emprades en reaccions de síntesi.