i minoic | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

minoic

substantiu masculím
Lingüística i sociolingüística
lingüística ling
Llengua que atresoren els documents en escriptura lineal A cretenca trobats a Creta i en altres illes de la mar Egea.

N'és possible la lectura gràcies a l’adaptació que hom feu d’aquest sistema gràfic per anotar la llengua grega en època micènica (micènic). Per al seu desxiframent, hom ha proposat diverses teories. Així, Cyrus Gordon la considerà una llengua semítica, més exactament una forma mixta d’accadi i d’ideogrames sumeris; S. Davis, V. Georgiev i L.R. Palmer defensen una teoria que emparenta el minoic amb llengües de la família anatòlica (indoeuropeu). Palmer, potser d’una manera més raonable, la identifica amb el luvi oriental, bé que els elements en què se sustenta són molt limitats. Si hom admet com a premisses que l’escriptura lineal A fou inventada per anotar el minoic i que hi ha una correspondència estreta entre llengua i sistema gràfic, poden ésser utilitzades les dades de l’escriptura per a reconstruir alguns dels trets de la llengua minoica. Sembla que no feia distinció entre fonemes sords, sonors i aspirats, ni tampoc entre l i r; posseïa, per contra, una sèrie de fonemes labialitzats i palatalitzats. Hom hi observa també una tendència molt marcada a les síl·labes obertes i una preferència estadística per les tres vocals a, i i u, la qual cosa fa suposar que el seu triangle vocàlic només tenia les tres posicions extremes. Potser la futura edició dels texts en escriptura lineal A permetrà d’aclarir el misteri d’aquesta llengua.

Col·laboració: 
JLM
Llegir més...