i miratge | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

miratge

espejismo (es), mirage (en)
substantiu masculím
Física
espejismo (es), mirage (en)
Miratge causat per una capa d’aire calent arran de terra (a dalt), i el propi de les regions polars i les mars fredes (a baix)
© Fototeca.cat
òptica òpt
Il·lusió òptica causada per la refracció dels raigs de llum a través de capes d’aire a diferent temperatura.

El miratge més corrent té lloc quan les capes d’aire més pròximes al sòl són més calentes (i, per tant, menys denses i de menor índex de refracció) que les capes superiors. En aquestes condicions, un observador pot rebre de cadascun dels punts d’un objecte llunyà dos raigs de llum: un que recorre un trajecte rectilini i un altre que recorre un trajecte curvilini. Com a conseqüència, l’observador veu simultàniament dues imatges de l’objecte: una imatge que correspon a la situació real de l’objecte i una segona imatge, invertida respecte a la primera, que sembla donada per una superfície reflectora horitzontal situada als peus de l’objecte i que fa imaginar a l’observador no familiaritzat amb els miratges l’existència d’un llac o una tolla als peus de l’objecte. El fenomen dels miratges és molt corrent a certes regions dels deserts i explica també que de vegades, a l’estiu, hom observi imaginaris tolls escampats per les carreteres.

Miratge sobre la sorra
© C.I.C - Moià

Llegir més...