El miratge més corrent té lloc quan les capes d’aire més pròximes al sòl són més calentes (i, per tant, menys denses i de menor índex de refracció) que les capes superiors. En aquestes condicions, un observador pot rebre de cadascun dels punts d’un objecte llunyà dos raigs de llum: un que recorre un trajecte rectilini i un altre que recorre un trajecte curvilini. Com a conseqüència, l’observador veu simultàniament dues imatges de l’objecte: una imatge que correspon a la situació real de l’objecte i una segona imatge, invertida respecte a la primera, que sembla donada per una superfície reflectora horitzontal situada als peus de l’objecte i que fa imaginar a l’observador no familiaritzat amb els miratges l’existència d’un llac o una tolla als peus de l’objecte. El fenomen dels miratges és molt corrent a certes regions dels deserts i explica també que de vegades, a l’estiu, hom observi imaginaris tolls escampats per les carreteres.
Miratge sobre la sorra
© C.I.C - Moià