i missal | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

missal

misal (es), missal (en)
substantiu masculím
Cristianisme
misal (es), missal (en)
Pàgina miniada del missal de Santa Eulàlia (catedral de Barcelona)
© Fototeca.cat
litúrgia litúrg
Llibre litúrgic usat pel sacerdot en la celebració de la missa.

És el resultat de la fusió, en un sol volum, del leccionari i de l’antifonari de la missa, del sacramentari i d’altres elements, els quals començaren a combinar-se sobretot a partir del s. IX, pel que concerneix el ritu romà. El Missale Romanum tridentí (1570) ha estat totalment renovat després del concili II del Vaticà (1970). La versió oficial catalana aparegué el 1975, amb la deguda separació del leccionari, el qual consta de vuit volums (1971-74). Als Països Catalans, els primers intents de reunir els diversos elements del missal apareixen a Catalunya als s. IX-X, en què es troben en un sol llibre barreges de gradual i de leccionari, és a dir, de les parts confiades als ministres no sacerdots. Més tard, al s. XII, apareix la juxtaposició en un sol volum, però sense barreja, dels dits llibres més el sacramentari del sacerdot; i finalment la combinació moderna de les tres parts dins de cada missa. Aquests llibres s’anomenaven ja des d’abans (s. X) místics, o sia, mixts, nom que passà, sembla que poc després, a l’interior de la península Ibèrica. als s. XIV i XV és comú a Catalunya el títol de missal místic . Són importants els missals barcelonins dels franciscans (s. XIII, ara a la Biblioteca Vaticana) i el Missal de Santa Eulàlia , de la catedral, magníficament il·luminat per Rafael Destorrents. Joan Pau II aprovà el Dijous Sant del 2000 la revisió de la Instrucció General del Missal Romà. Amb un caràcter més editorial i estilista, n'incrementà el nombre de paràgrafs, de 340 a 399, mentre que el capítol 9 sobre les adaptacions de les competències dels bisbes i de les conferències dels bisbes es refé.

Col·laboració: 
AlO / AMM

Llegir més...