mitreu

m
Religió

Santuari dedicat a Mitra.

Els mitreus existents en els centres urbans solien ésser en subterranis (com els de les termes) o a nivell de terra, però sempre construïts en angles obscurs i coberts amb una volta foradada per una lluerna, a través de la qual es filtrava un raig de llum que il·luminava només la imatge del déu. De planta rectangular allargada, en algun cas eren precedits d’una avantcambra que, per la seva situació especial, impedia la visió de l’interior o sala sacral. En aquesta sala, adossades a les parets o excavades en forma de llit, hi havia unes banquetes, des d’on els assistents prenien part en el ritu. Prop de la porta, acostumava a haver-hi l’aigua lustral necessària per al culte, i enmig dels bancs, un petit altar, davant el qual era col·locat el relleu de Mitra occint el toro còsmic en un edicle. En alguns mitreus hom troba testimoni de decoració pictòrica inspirada en el mite del déu. Han estat conservats diversos mitreus a l’Orient i a Europa (molt particularment a Itàlia), i en alguns casos damunt la cripta que els constitueix ha estat bastida una església (com la de Santa Prisca i la de Sant Climent, a Roma).