OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

mixomatosi

substantiu femeníf
Veterinària
veterinària veter
Malaltia greu d’origen víric, caracteritzada per la formació de tumefaccions mucoses a la pell i a les membranes.

La mixomatosi és típica dels conills, entre els quals causa una gran mortaldat. La propagació de la malaltia és per contagi directe o per un mosquit. La incubació és de 3 a 5 dies, i les principals manifestacions clíniques són: edema palpebral, adenopatia, laxitud a les orelles, edema al cap (al qual dóna un aspecte lleoní), edema general amb nòduls a la regió genital, aprimament ràpid i mort al cap de pocs dies. El virus fou aïllat el 1898 per Sanarelli a Montevideo. L’any 1950 hom l’introduí a Austràlia per tal de controlar l’enorme quantitat de conills; hom aconseguí la mort del 99% de la població, però aviat hi fou restablert l’equilibri, puix que la mixomatosi hi restà com a malaltia endèmica. L’any 1952 entrà als països europeus a causa d’un francès, que inoculà el virus als conills de la seva granja que es menjaven les hortalisses; la malaltia s’estengué ràpidament pels conills domèstics i de camp, amb greus problemes per a l’equilibri en l’ecosistema i també per als criadors i els caçadors.

Col·laboració: 
AOA / BMA

Llegir més...