i mol·luscs | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

mol·luscs

moluscos (es), Mollusca (en)
substantiu masculím
pluralpl
Zoologia
moluscos (es), Mollusca (en)
mol·lusc cefalòpode: pop
© Fototeca.cat
zoologia zool
Embrancament d’animals metazous triploblàstics celomats protostomats, de simetria bilateral, amb el cos tou no segmentat (excepte en els monoplacòfors), mucós i proveït d’un replec dorsal (mantell) que delimita una cavitat (cavitat pal·lial) entre ell i la superfície dorsal.

El mantell pot secretar una closca proveïda d’una o més parts, i que en alguns grups molt evolucionats passa a ésser interna, es redueix moltíssim, o fins i tot arriba a desaparèixer. El cos és generalment dividit en tres regions: cap, massa visceral i peu, bé que aquesta disposició sofreix moltes variacions en alguns grups. El cap és ben desenvolupat, excepte en els lamel·libranquis i els escafòpodes, i porta els òrgans dels sentits. La massa visceral, enrotllada en espiral en els gastròpodes, és protegida per la closca, quan n'hi ha, i conté les vísceres. El peu és un òrgan ventral molt variable en cada grup de mol·luscs, però sempre amb una missió locomotora o excavadora.

L’aparell digestiu és complet i es presenta sovint enrotllat o en forma de U, amb una llengua proveïda de denticles quitinosos (ràdula), que només manca en els lamel·libranquis. L’obertura de l’anus és a la cavitat pal·lial. Els mol·luscs tenen l’hepatopàncrees molt ben desenvolupat.

L’aparell respiratori és format, en els terrestres, per les mateixes parets de la cavitat pal·lial profusament irrigades, i en els marins, per brànquies situades a la cavitat pal·lial, bé que en els opistobranquis és desplaçada cap enrere, cap als costats o bé substituïda per expansions laminars.

L’aparell circulatori és quasi tancat, amb el cor amb una o dues aurícules i un ventricle envoltat per una cavitat celomàtica i molt a prop de la cavitat pal·lial; la sang presenta amebòcits i hemocianina. L’aparell excretor és format per metanefridis, en nombre parell, que van del celoma cardíac a la cavitat pal·lial.

El sistema nerviós és ganglionar, generalment amb tres parells de ganglis: pedis, viscerals i cerebrals; tenen estructura hiponèurica i nombrosos nervis. Els òrgans dels sentits són molt ben desenvolupats en els cefalòpodes, en els quals la vista, l’equilibri i l’audició assoleixen la màxima complicació dels invertebrats. En els gastròpodes els ulls són ja molt simples, i manquen totalment en els monoplacòfors, els poliplacòfors, els escafòpodes i en la majoria de lamel·libranquis, bé que en alguns d’ells hi hagi ulls simples.

La reproducció és sexual, amb sexes generalment separats, tot i que amb desenvolupament indirecte.

L’embrancament dels mol·luscs, possiblement originat a partir dels anèl·lids, inclou unes 80.000 espècies, distribuïdes en set classes, la majoria de les quals són aquàtiques i marines.

Classes més importants de mol·luscs

Col·laboració: 
PCA
Llegir més...