Segons els diversos sistemes, els trens circulen a cavall del carril, o bé en pengen suspesos. En ambdós casos es tracta d’un ferrocarril elevat, aixecat sobre pilars per tal de no interferir en el trànsit de superfície. En el sistema a cavall del carril, constituït per una biga de formigó armat, les rodes motrius del tren, amb pneumàtics, corren per la pista superior del carril, mentre que les rodes de guia, d’eix vertical, recorren pistes laterals a banda i banda del carril. Aquest sistema de tren cavalcant sobre un carril inferior funciona a Seattle, Disneyland, Osaka, Torí i Tòquio.
En el sistema de tren suspès d’un carril superior, les rodes, metàl·liques, corren pel damunt d’un carril d’acer. Aquest tren funciona a Wuppertal des del 1901. El sistema de tren suspès pot ésser també a base de rodes amb pneumàtics. En aquest cas el carril superior és una biga caixó, per l’interior de la qual passen els bogis. Les rodes corren per les cares internes de la biga, les motrius per la cara inferior i les de guia per les laterals, i els vehicles pengen a través de l’obertura inferior de la biga. Aquest sistema funciona a Châteauneuf-sur-Loire (prop d’Orleans).
Hom ha fet també assaigs amb monocarrils aerolliscadors, que en lloc de córrer sobre rodes es desplacen sobre un coixí d’aire, tant en la modalitat a cavall d’un carril inferior com en la de suspès d’un carril superior. El sistema, però, que sembla tenir un esdevenidor més clar és el del monocarril amb suspensió per levitació magnètica i tracció mitjançant un motor lineal. En el bastiment d’aquests monocarrils hi van muntades unes rodes de recolzament i una guia necessàries per a l’arrencada i per al sistema de marxa d’emergència. En dos portaimants, comparables a les carcasses dels bogis, hi ha dos imants de suport i guia. L’equip és compost també d’unes instal·lacions hidràuliques que serveixen per a elevar i abaixar els portaimants, regular la posició del motor lineal respecte al carril de reacció, accionar els frens de patí mecànics que porta el vehicle, etc. Vehicles equipats amb aquest sistema han assolit en proves experimentals velocitats de fins a 400 km/h. Actualment, hi ha un monocarril d’aquestes característiques (Transrapid 06) que funciona com a tren de rodalia a la ciutat alemanya de Brunsvic.