monotip

monotipo (es), monotype (en)
f
Disseny i arts gràfiques

Màquina inventada, el 1887, pel nord-americà Tolbert Lanston, que compon per tipus solts (en oposició a la linotip, que ho fa per ratlles).

El teclat i la fonedora d’aquesta màquina són independents i es relacionen per mitjà d’una bobina de paper. El paper és perforat pel teclat i desxifrat per la fonedora, la qual, en rebre la bobina va desenrotllant-la per damunt d’una filera de trepants, pels quals passa aire comprimit. Cadascuna de les perforacions produeix el desplaçament del xassís portamatrius damunt un motlle, de manera que la matriu corresponent rep la injecció de l’aliatge de plom, estany i antimoni en fusió en el gresol de la màquina. Un cop fos, el caràcter és agafat pel transportador de tipus, i quan la ratlla és completa, és traslladada a una galera, la qual va rebent les ratlles consecutives.