morfina

CHNO, morfina (es), morphine (en)
f
Farmàcia

Principal alcaloide de l’opi (el seu extret en conté un 20%), conegut des del 1806 i emprat com a estupefaent.

La seva base és poc soluble en l’aigua, però el clorhidrat ho és molt. Actua sobre el sistema nerviós i hi produeix una acció hipnòtica, amb disminució de l’activitat mental, i analgèsica, pel fet d’actuar l’alcaloide sobre l’escorça cerebral sensitiva. Fou sintetitzada per Gates i els seus col·laboradors l’any 1952, passant per la codeïna. L’ús repetit d’opiacis sintètics i semisintètics provoca habituació, que a la llarga pot produir una intoxicació aguda per morfina, amb greus alteracions en l’organisme, les quals poden portar a un estat de coma o a la mort per paràlisi respiratòria. Els addictes han d’augmentar constantment la dosi per a aconseguir l’efecte desitjat. Juntament amb el seu derivat diacetilat, l’heroïna, és l’estupefaent d’ús més estès. Les grans quantitats de morfina que són venudes al mercat negre a preus exorbitants són produïdes en petits laboratoris clandestins, que l’extreuen directament de l’opi (entrat de contraban) o bé l’obtenen a partir de la codeïna, menys controlada.