El motociclisme s’inicià a Anglaterra a l’inici del s. XX, i tingué com a primera manifestació la celebració, a l’illa de Man, del primer Tourist Trophy (1907). Actualment, hom pot classificar les diferents proves motociclistes en cursa de velocitat (generalment en circuit), cursa de pujada, proves de resistència i de regularitat i competicions sobre terreny accidentat en la doble modalitat de velocitat (motocròs) i d’habilitat (trial). Les normes de la Federació Internacional de Motociclisme (FIM) distingeixen tres categories: turisme (motocicletes de turisme de sèrie), esport (motocicletes de turisme millorades o “trucades”) i cursa (motocicletes esportives). Les curses s’efectuen entre motocicletes d’una potència similar, d’acord amb la classificació següent: fins a 80 cm3 de cilindrada, de 125 cm 3, de 250 cm3 i de 500 cm3 i sidecars. Hom reconeix, a més, una categoria per a les màquines d’una cilindrada superior als 500 cm3, atesa la proliferació en el mercat de motocicletes de 750 cm3 i àdhuc de 1.000 cm3. Aquestes màquines són especialment utilitzades en les proves de resistència. La principal competició de velocitat és el campionat del món de pilots i de marques, organitzat per la Federació Internacional, el qual comprèn un programa de grans premis a diferents països, amb puntuació homologada segons la regularitat dels pilots. La Federació Internacional de Motociclisme creà el 2010 la categoria de Moto 2, que substituí la dels 250 cc, i l’any següent la de Moto 3, i eliminà la dels 125 cc. El manresà Toni Elias fou el primer campió de la història de Moto 2 el 2010.
Als Països Catalans, les primeres manifestacions d’aquest esport tingueren lloc vers l’any 1910. El 1913 fou fundat l’Amateur Moto Club de Barcelona, que el 1916 prengué el nom de Moto Club de Catalunya, amb el títol de reial, el qual impulsà les competicions celebrades al Principat i els donà caràcter oficial. El 1923 fou fundada la Federación Motociclista Española pel Moto Club de Catalunya i el Moto Club de España, entitat amb seu a Madrid però amb la secretaria general a Barcelona (fins que fou traslladada a Madrid, el 1939) i dividida en federacions regionals. L’auge del motociclisme després de la guerra civil de 1936-39 fou alhora causa i conseqüència de la puixant indústria motociclista catalana, en la qual destacaren les fàbriques Ossa, Sanglas, Montesa, Ducati i Derbi (aquesta darrera, amb màquines que han guanyat un gran nombre de premis internacionals). La forta crisi econòmica iniciada a partir de la dècada dels setanta influí d’una manera decisiva en el món del motociclisme i la majoria de marques catalanes que s’havien guanyat un prestigi indiscutible arreu conquerint nombrosos campionats del món en les diverses categories existents, s’han vist obligades a suprimir la seva inversió pel que fa al món de la competició. Així, hi ha hagut la retirada d’escuderies tan importants com Bultaco, Ossa i Montesa, i únicament Derbi continua amb gran èxit dominant les competicions de les màquines de petita cilindrada. El motociclisme ha assolit també un gran auge al País Valencià, després del 1939, per obra del Moto Club València i del seu filial, la Penya Moto Club Algemesí (1951), i també a les Illes, on el 1948 fou fundat el Moto Club Mallorca, de Palma, que el 1949 creà la Volta a Mallorca i el 1952 organitzà el primer campionat nacional de regularitat, que guanyà Josep Humet i Creus.