A causa de l’elevat pes específic i de la viscositat del medi, els animals aconsegueixen fàcilment la flotació gràcies a diversos mecanismes: òrgans de flotació que disminueixen el pes específic de l’animal (pneumatòfor dels sifonòfors, bufeta natatòria dels peixos, gotes d’oli de molts ous, masses de teixit adipós dels cetacis, etc.), grau molt elevat d’hidratació dels teixits (meduses, mol·luscs pelàgics, tunicats, quetognats, etc.) i augment de la superfície corporal per mitjà d’expansions allargades, formes laminars, etc., que ocorren en la majoria d’organismes planctònics. Hi ha animals que solament tenen moviments actius verticals, que efectuen de tant en tant per a compensar la caiguda. L’autèntica natació és la dels animals que es desplacen lliurement a l’aigua. Els organismes unicel·lulars i d’altres animals de petites dimensions ho aconsegueixen per mitjà de cilis i de flagels. La natació provocada per moviments musculars té lloc de diverses maneres: per contraccions rítmiques que expel·leixen l’aigua d’una cavitat i fan que l’animal avanci per reacció (meduses, cefalòpodes), per moviments musculars ondulatoris de tot el cos o, més sovint, de la regió caudal (la majoria dels peixos, els cetacis, etc.), per moviments ondulatoris de les aletes (molts peixos) i, finalment, per moviments dels apèndixs, que funcionen com a rems (crustacis).
f
Biologia