Inicialment basats en l’escala pentatònica, pròpia de l’Àfrica Occidental, sofriren fortes influències del cant coral luterà i del gregorià. Adoptaren una estructura dual en la qual un solista canta un vers i és respost amb el mateix text per un cor. Al segle XX han tingut una difusió universal i han adquirit caràcter de música d’espectacle en mans d’intèrprets com el Golden Gate Quartet, Mahalia Jackson, Rosetta Tharpe i Louis Armstrong.
La difusió dels negro spirituals als Països Catalans ha estat molt forta des de l’inici del 1960 i la majoria dels seus texts han estat traduïts al català i publicats en reculls; sovint han estat indiscriminadament aplicats a substituir la música religiosa i folklòrica autòctona.