El seu manifest és el llibre d’Osthoff i Brugmann Morphologische Untersuchungen (‘Investigacions morfològiques’, 1878-90), on hom declara que les lleis fonètiques es compleixen sense excepció, un dels punts sobre el qual polemitzaren més els enemics de l’escola (neolingüística). Tanmateix, a la pràctica ningú no ha dubtat mai de les lleis fonètiques; l’error dels neogramàtics és que volgueren fer-ne un axioma, tot i que mai no han estat més que un postulat. S'interessaren també per la llengua parlada, ampliant, en lingüística, la limitació de llurs predecessors a la llengua escrita. Obriren, així, el camp als estudis de diacronia i de geografia lingüística, que, a la llarga, invalidaren una part de llurs teories. Les obres de molts neogramàtics —Paul, Braune, Sievers, Kluge— continuen vigents.
f
adj
Lingüística i sociolingüística