neopúnic
| neopúnica

adj
Lingüística i sociolingüística
Història

Dit del període corresponent a la darrera època de la civilització púnica o cartaginesa a la Mediterrània occidental.

Aquest terme és emprat també per a designar l’alfabet púnic utilitzat durant aquest període, que presenta diferències paleogràfiques respecte a l’alfabet púnic anterior, del període clàssic. Cronològicament correspon als s. II-I aC. Alguns autors prenen com a inici de l’època neopúnica l’arrasament de Cartago, a la fi de la tercera guerra púnica, el 146 aC.