Aquesta especialitat, que té l’origen en un moment històric de poc desenvolupament tant de la neurologia com de la psiquiatria, és fruit de l’existència de teories organicistes (Griesinger, Meynert, Wernick, Kleist) que propugnen una rigorosa assimilació de les malalties mentals a afeccions encefàliques. Tanmateix, el progrés de les ciències mèdiques ha permès una delimitació cada vegada més gran d’ambdues especialitats (n'és un exemple la neurosi, abans considerada una malaltia neurològica i ara totalment inclosa en el camp de la psiquiatria), que difereixen tant en l’objecte d’estudi com en els mètodes d’anàlisi.
f
Medicina