Fórmula llatina que hom escriu, d’acord amb el dret canònic, en els llibres i en altres publicacions que requereixen llicència de l’autoritat eclesiàstica.
Aquesta expressió (que, sencera, és nihil obstat quominus imprimatur, ‘res no hi obsta perquè sigui imprès’) ha passat a significar, en el llenguatge corrent, que no hi ha dificultat per al compliment d’alguna acció.