Compta, però, amb la disposició contrària del pare de Rosina, que el vol fer casar amb la vella Marcel·lina, que, sense saber-ho, és la seva mare. Al final, resolts els nombrosos embolics ocasionats, Fígaro aconsegueix de casar-se amb Susanna. Servint-se d’un llibret que li féu L.Da Ponte, Mozart convertí aquesta obra en una òpera molt notable: Le nozze di Figaro, estrenada a Viena el 1786 (al Liceu de Barcelona el 1916).