És practicat pels grups humans d’economia caçadora-recol·lectora (com els australians, els sans i altres pobles molt primitius), els caçadors de l’Àrtic (com els esquimals) i els pobles d’agricultura primitiva (els quals, a mesura que les terres s’empobreixen per manca d’adob, han de cercar nous camps de conreu). Però la vida nòmada per excel·lència és la dels pobles d’economia ramadera, que han d’anar amb els ramats per cercar les pastures millors i els dipòsits d’aigua o de sal que convenen als animals. La societat dels pobles nòmades ramaders és sempre patriarcal, amb una forta divisió tribal. Els habitatges són sempre mòbils (tendes), i els objectes d’ús comú es redueixen al mínim possible, a fi que els trasllats dels grups siguin com més fàcils millor.
m
Sociologia
Etnologia