És anomenat també vernier. Consta essencialment d’un regle principal, graduat normalment en mil·límetres, sobre el qual llisca un segon regle, el nònius pròpiament dit, que té una longitud de 9 mm i és dividit en 10 parts. Per a mesurar la longitud d’un objecte, hom el col·loca sobre el regle principal i fa córrer el nònius fins a tocar l’objecte. El número d’ordre de la divisió del nònius que coincideix amb una divisió del regle principal és el nombre de dècimes de mil·límetre que l’objecte sobrepassa la divisió del regle principal, que, per defecte, indica la longitud en mil·límetres de l’objecte. En aquestes condicions, per tant, hom aprecia dècimes de mil·límetre, bé que hom pot variar la precisió de la mesura utilitzant altres sistemes de divisions. El principi del nònius fou ideat pel matemàtic portuguès P. Nunes (del nom del qual deriva el de nònius), bé que la invenció del dispositiu actual és atribuïda a P. Vernier. Nombrosos aparells de mesura, tals com el calibrador, el micròmetre, etc., porten un nònius incorporat, i l’anomenat nònius circular, que és basat en el mateix principi del nònius, és utilitzat en la mesura d’angles.
m
Física
Mesra de la longitud AB d’un objecte amb nònius: als 3mm que dona el regle principal, hi cal afegir =,4 mm (essent D = 1mm i d =0,9mm, 4D - 4d =4(d-d)= 0,4mm
© Fototeca.cat
Instrument per a mesurar longituds amb precisió.