normand

m
Lingüística i sociolingüística

Dialecte de la llengua d’oïl.

Estès pel nord-oest de França, en època de la conquesta normanda de la Gran Bretanya (s XI) fou portat a l’illa, on adoptà la denominació d'anglonormand. Algunes característiques del normand, conservades parcialment fins avui, són l’ús de -e i -ei en lloc de -oi, l’ús de -o- (o -u-) per -ou-, -eu-, el manteniment de la pronunciació velar de c i g davant a, el manteniment de l’aspirada inicial, l’ús de -om, -on en la primera persona del plural en lloc de -ons.