Un oasi és sovint de dimensions relativament reduïdes (cas freqüent al desert del Sàhara), però pot tenir una gran extensió quan és una zona regada per un gran riu (el Nil a Egipte o l’Eufrates a l’Iraq, per exemple). En els petits oasis els conreus solen ésser simplement de subsistència, treballats en parcel·les reduïdes, regades de forma variada i per mitjans diversos —canals, foggara — segons els sectors. La palmera datilera n'és l’arbre veritablement característic. L’oasi ha estat sovint un nucli de civilització; en són exemples els oasis d’Egipte i de Mesopotàmia.
m
Geomorfologia
Oasi al desert del Sàhara
© Corel Professional Photos
En un desert, illot de conreus i de poblament sedentari, determinat per l’existència d’aigua, provinent, segons les circumstàncies físiques, ja sia de capes freàtiques, ja sia d’un pou, d’una font, d’un uadi o d’un riu.