Hom n'obté el so, penetrant i de registre mitjanament agut, obturant i obrint els diferents forats mitjançant els registres corresponents. Abasta tres octaves de l’escala cromàtica. Té un origen molt remot i són nombrosos els instruments antics que poden considerar-se'n un precedent. L’instrument actual s’originà vers el segle XVII, i n'han derivat també un gran nombre d’instruments, el més destacat dels quals és l’anomenat corn anglès. Des del segle XVII figura en l’orquestra, i hom li confia un paper rellevant en la música simfònica i en l’òpera. Vivaldi, C.Ph.E. Bach i Händel, entre altres, escriviren concerts per a oboè, que és també un instrument destacat en la música de cambra, divertimenti , serenates, etc. En són varietats obsoletes l’oboè da caccia , de tronc corbat, emprat en algunes obres de J.S. Bach, i l' oboè d’amor , de sonoritat una tercera més greu que l’oboè normal, i amb l’extrem de sortida en forma de pera; el nom prové de la seva sonoritat, més suau que la de l’oboè normal, i fou força emprat al segle XVIII.
oboè
© Fototeca.cat