Existeixen proves que els antics coneixien ja les posicions del fetus, la versió uterina i l’operació cesària; tanmateix, el màxim impuls de l’obstetrícia moderna es remunta a la introducció del fòrceps per Palfyn (s XVIII), els treballs del cirurgià Ambroise Paré i el descobriment de l’origen de la febre puerperal per Semmelweis (s XIX). Els progressos de la neonatologia (especialment des del descobriment dels grups sanguinis) i les tècniques del part sense dolor han contribuït decisivament al gran avenç d’aquesta especialitat. Als Països Catalans, cal destacar l’escola d’obstetrícia catalana de Pere Nubiola i l’obra de reforma de la Maternitat que, sota l’impuls de la Mancomunitat, dugué a terme Boi Guilera.
f
Medicina