obús

obús (es), howitzer, shell, (en)

m

Militar

Peça d’artilleria d’ànima estriada, de relació calibre/longitud, generalment, entre 1/10 i 1/20, per bé que hi ha obusos el canó dels quals fa més de 20 calibres, destinada a llançar projectils amb trajectòria de tir més corba que el canó i menys que el morter.

Constructivament, no es diferencia d’un canó. L’obús és una peça fonamental en l’artilleria de campanya, insubstituïble com a peça de muntanya per la seva capacitat de destruir objectius situats darrere d’obstacles pròxims a la peça. L’aparició dels obusos és dubtosa i, bé que és acceptat generalment que foren els holandesos, al s XVII, els primers d’utilitzar-los, hi ha autors que la situen a mitjan s XV, a Àustria. No foren emprats, però, d’una manera generalitzada fins al darrer terç del s XVIII. En la marina de guerra, els obusos foren muntats fins a la darreria del s XIX, mentre la protecció horitzontal dels cuirassats era prou feble (menys de 9 cm de gruix) per a mantenir-ne l’eficàcia.