Originàriament en nombre de tres i posteriorment en nombre de nou (dividides en tres grups de tres), les odes són cantades a l’ofici matinal (orthros). Nascudes per acompanyar els càntics bíblics (d’on ve el nom), acabaren per substituir-los. La darrera oda (corresponent al cant del magníficat) és dedicada a la Mare de Déu i revesteix una solemnitat més gran. El conjunt de les nou odes forma un cànon.
f
Cristianisme