Les antenes són curtes i filiformes i l’aparell bucal és típicament mastegador. El tòrax és paral·lelepipèdic, gairebé cuirassat, i molt curt respecte a l’abdomen; té dos parells d’ales membranoses i gairebé iguals, així com tres parells de potes febles i dirigides cap endavant. L’abdomen, molt estret i allargat, consta de 10 segments, i al final pot presentar una mena de cercs atrofiats. El seu desenvolupament és hemimetàbol i les larves són aquàtiques, molt carnisseres i amb el llavi inferior hipertrofiat, formant una màscara. Habiten vora l’aigua estanyada —tot i que també poden allunyar-se'n, sobretot les femelles—, on practiquen una contínua cacera d’altres insectes, dels quals es nodreixen. Algunes espècies són gregàries i fan migracions. Constitueixen un dels grups més arcaics de la classe, car hom en coneix fòssils del Carbonífer, com els del gènere Meganeura, que tenia fins a 75 cm d’envergadura.
Representats més importants de l'ordre dels odonats
| subordre dels zigòpters | família dels lèstids | Lestes sp | |
| família dels calopterígids | Agrion sp | damisel·la, senyoreta | |
| subordre dels anisòpters | família dels èsnids | Aeschna sp | espiadimonis, cavall de serp |
| Anax sp | espiadimonis, cavall de serp | ||
| família dels libel·lúlids | Libellula sp | libèl·lula | |
| Sympetrum sp |