oligoelement

m
Biologia
Alimentació

Element químic que forma part d’un organisme en proporcions molt minses (

Participen en la constitució de substàncies organometàl·liques importants (hormones de la tiroide, cromoproteids, coenzims), i són necessaris per a la formació de molts complexos enzim-substrat. Hom n'ha descrits una vintena de necessaris per a l’home (Mn, Fe, Cu, Co, Ni, Al, Cr, Zn, Cd, Rb i Cs, entre d’altres). En alimentació, un oligoelement és considerat essencial quan és present en el teixit de tots els organismes en una concentració aproximadament constant i quan la seva supressió causa anormalitats que es guareixen en corregir la deficiència. Hom considera essencials el coure, el cobalt, el zinc, el manganès, el molibdè, el seleni, el crom i l’estany.