Així, per exemple, els mots remor, murmuri o xiuxiueig reflecteixen, en llur pròpia constitució fonològica, els significats respectius. D’altres, com ara rum-rum, atxim, miau o quiquiriquic, ocupen zones molt més marginals a l’estructura lingüística del català en tant que no admeten derivacions verbals, adjectives, etc, ni, sovint, una anàlisi gramatical. Alguns lingüistes han sostingut l’opinió, inverificable, que l’onomatopeia ha estat la primitiva font de producció de mots en totes les llengües.
f
Fonètica i fonologia