Les dades determinatives dels ous dels ocells són les dimensions, el pes, la forma, l’estructura de la closca, el color i el dibuix. Les dimensions essencials són la llargada i l’amplada màxima. Dels ocells europeus, el que pon els ous més grossos és el cigne mut (128 × 70 mm) i els més petits corresponen al bruel i al reietó (12 × 9 mm). El pes és determinat amb l’ou ple —com més fresc millor— i amb l’ou buit. L’ou de cigne mut fa respectivament 414 i 53 g, i els de bruel i reietó, 32 i 4 g. Quant a la forma, hom expressa la relació entre els dos diàmetres (llargada i amplada màxima) i la distància entre llur intersecció i un dels pols. En l'estructura de la closca, determinada mitjançant l’observació microscòpica, cal tenir en compte els porus que presenta la closca, llur distribució, llurs dimensions, llur forma, etc, el grau de llisor de la closca, l’esmalt, les protuberàncies internes, la qualitat del tel, etc. Finalment, el color, que és el del fons i generalment uniforme, en la majoria de les espècies és blanc —pur o matisat—, bé que també són nombroses les que els ponen verds —de diversos tons— i, encara, grocs, vermells, bruns i negrencs. El dibuix consisteix en les taques, sempre més fosques que el fons, que apareixen a la closca aïllades, aglomerades, distribuïdes uniformement, localitzades (generalment al pol obtús), o fent una o diverses faixes. Hom classifica aquestes taques en punts, pigues, pintes, ratlles, clapes, línies piliformes, vermiformes, en ziga-zaga, etc. Les taques són sempre d’un sol color, bé que sovint presenten diverses gradacions de matís.
f
Zoologia