oricalc

m

Numismàtica i sigil·lografia

Aliatge de metalls a base de coure i de zenc (com el llautó), usat com a metall amonedable en les encunyacions imperials romanes des d’August fins a Galiè (mort el 268) per a les monedes de més valor entre les divisionàries.

Considerat aquest aliatge de més valor que el bronze, hom feia d’oricalc els valors més alts (dupondis, sestercis i fins i tot, amb Trajà Deci [249-251], dobles sestercis), mentre que del bronze s’encunyaven els asos i altres divisors. Com que aquesta moneda no porta marques de valor, entre dues monedes del mateix mòdul (per exemple, asos i dupondis) la de bronze serà un as i la d’oricalc un doble as o dupondi.