Les osteomielitis agudes (causades generalment per estafilococs) poden originar-se per inoculació directa (fractures obertes o intervencions quirúrgiques de l’os), per infecció de les parts toves veïnes (voltadits, abscessos dentals) o per via hematògena, a partir d’altres focus infecciosos de l’organisme. Clínicament es manifesten amb dolor continu i intens (localitzat a la metàfisi d’un os llarg), febre alta, sudoració abundosa, anorèxia, vòmits, taquicàrdia, etc. Les osteomielitis cròniques, molt més rares, solen aparèixer en edats més tardanes i cursen d’una manera més insidiosa, acostumen a ésser conseqüència d’osteomielitis agudes mal tractades o bé infeccions com la tuberculosi, les micosis o les rickettsiosis.
f
Patologia humana