OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

ovella

pècora, Nom científic de l’Ovis aries, oveja (es), sheep (en)
substantiu femeníf
Mastologia
pècora, Nom científic de l’Ovis aries, oveja (es), sheep (en)
ovella
© Fototeca.cat
zoologia zool
Mamífer remugant de la subfamília dels ovins , de la família dels bòvids, actualment només conegut en forma domèstica, i que ateny de 55 cm d’alçada a la creu, en les races més baixes, a 80 cm en les més altes.

El cos és robust i arrodonit i cobert per un pelatge (llana) llis o arrissat, segons les races, i de color generalment blanc o terrós fosc, que només deixa nus el musell i les potes. Les extremitats són fines i relativament llargues, i la cua, bé que varia molt segons les races, és llarga, a diferència de les espècies salvatges del mateix gènere, com l’argalí, el mufló, l’arruí i el bàral. El cap és curt i amb el front ample, els ulls i les obertures nasals grosses, el coll curt i gruixut, i el llavi superior fes per un solc. Els mascles d’algunes races tenen banyes, de forma i mides molt diverses. L’ovella actual, d’origen incert, és criada per la carn o la llana, o bé per ambdues coses alhora, bé que hom també aprofita la llet en algunes races. El mascle és anomenat moltó i marrà ; el mascle castrat i engreixat, marranís ; l’exemplar jove, xai o anyell i corder , segons si ha passat o no d’un any, i, en general, be qualsevol dels representants de l’espècie, mascle o femella. Entre les races criades pel pelatge hi ha la de caracul (la pell de la qual és l’astracan), la merina (amb nombroses varietats), la Cheviot, la Lincoln, la Dishley, etc, i entre les de carn i pelatge es destaquen la raça frisona, la Leicester i la Southampton.

Col·laboració: 
PCA

Llegir més...