pabordia

f
Cristianisme

A les catedrals i als monestirs, administració que tenia cura d’un lot de béns i de la seva gestió.

A les catedrals foren creades pabordies al s XII; sovint eren dotze i tenien el nom de cadascun dels mesos de l’any. El paborde corresponent cobrava les rendes dels béns que li eren assignats i havia de mantenir els canonges el mes de la seva titulació. Als monestirs tenien una missió semblant i rebien el nom del sector o la propietat principal dels béns que administraven: a Ripoll, per exemple, hi havia la pabordia d’Aja (Cerdanya) i la de Palau (Osona).