Els seus orígens són atribuïts a Simón Bolívar, que el 1826 convocà a Panamà els representants de les joves repúbliques americanes per intentar d’establir la unió de les confederacions. El 1889, per iniciativa del secretari d’estat nord-americà James Blayne, fou convocada a Washington una conferència interamericana amb l’objectiu d’afavorir els intercanvis comercials entre els EUA i l’Amèrica Llatina i creà, alhora, l’Oficina de les Repúbliques Americanes. El 1901 es reuní a Mèxic i així, cada quatre anys, en una ciutat diferent. El 1910 hom creà la Unió Panamericana amb seu a Washington i presidida pel secretari d’estat dels EUA. Durant el comandament del president Franklin D&Roosevelt i en el curs de la Segona Guerra Mundial fou creat un comitè per a la defensa política del continent, amb l’objectiu de solidaritzar-se davant qualsevol agressió als països americans. El 1948 fou fundada l'Organització dels Estats Americans. El Mercado Común Centroamericano, l'Asociación Latinoamericana de Integración (ALADI) i el grup Andí preveuen la integració gradual de les economies dels estats membres. Tanmateix, el panamericanisme no ha dissolt les rivalitats nacionals entre els diversos estats del continent (conflictes fronterers entre l’Argentina i Xile, Xile i Bolívia, el Perú i l’Equador, etc), agreujades en ocasions per l’existència de règims marxistes (Cuba, Nicaragua, Grenada) i les ingerències dels EUA.
m
Política