i pàncrees | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

pàncrees

substantiu masculím
Biologia i ecologia    Zoologia
Secció del duodè i del pàncrees: 1, duodè; 2, cap del pàncrees; 3, cos del pàncrees; 4, cua del pàncrees; 5, conducte de Wirsung; 6, colèdoc; 7, ampul·la de Vater; 8, conducte de Santorini; 9, orifici de desembocadura del conducte de Santorini; i 10, artèria i vena mesentèriques superiors
© Fototeca.cat
anatomia animal anat anim i fisiologia animal fisiol anim
Glàndula de secreció mixta (interna i externa).

Passa d’ésser una estructura difusa, en la majoria de vertebrats inferiors, a una massa imparella, situada entre l’estómac i el duodè, en el cas dels superiors. En l’home té de 80 a 120 g de pes i de 15 a 20 cm de llargada, situat a l’abdomen en posició retroperitoneal, entre el duodè i la melsa i entre l’estómac i les dues primeres vèrtebres lumbars. És compost de tres parts: el cap, el cos i la cua. El cap és emmarcat pel duodè i travessat pel conducte biliar principal o colèdoc. El pàncrees té una doble funció secretòria, endocrina i exocrina. La secreció endocrina és produïda per les cèl·lules α i β dels illots de Langerhans, escampats arreu de l’òrgan. Les primeres elaboren glucagó, hormona hiperglucemiant, i les segones insulina, hormona que té funcions hipoglucemiants. Existeixen també cèl·lules δ de funció encara no prou coneguda. La secreció d’aquestes hormones és regulada segons el nivell de la glucosa circulant. Hi ha altres hormones produïdes pel pàncrees, com la gastrina, elaborada en les cèl·lules no-β i d’acció hipersecretòria gàstrica, i la cal·licreïna i bradicinina, pèptids d’acció hipotensora i vasodilatadora. La funció exocrina o secretòria digestiva és localitzada als àcins pancreàtics, constituïts per cèl·lules piramidals que tenen la base suportada en la membrana basal i l’extrem lliure encarat a la llum dels túbuls secretors, els quals en forma confluent desemboquen al conducte principal de secreció pancreàtica, anomenada conducte de Wirsung. Molt sovint existeix també un conducte accessori, anomenat de Santorini, que recull les secrecions de la part superior del cap. Aquests conductes, juntament amb el colèdoc, desemboquen en l’ampul·la de Vater, situada a la segona porció del duodè. Aquesta part exocrina secreta l’anomenat suc pancreàtic, que té unes importants funcions digestives; té un pH alcalí i és constituït per bicarbonats, aigua i enzims digestius, com ara amilasa, lipasa, esterasa, nucleasa, fosfolipasa A i B, i els enzims proteolítics, que són secretats en forma de precursors inactius (tripsinogen, quimiotripsinogen, proelastasa i procarboxipeptidasa A i B). La lipasa, les fosfolipases i les esterases metabolitzen els greixos. L’amilasa despolimeritza el midó i el transforma en maltosa. El tripsinogen esdevé tripsina per l’acció de l’enterocinasa secretada per la mucosa duodenal, i és justament la tripsina la que activa els altres enzims proteolítics, el conjunt dels quals hidrolitzen les proteïnes ingerides i les transformen en aminoàcids i dipèptids, els quals són absorbits en el jejú. Diàriament són secretats de 1.000 a 1.500 cm3 de suc pancreàtic. La regulació d’aquesta secreció és feta, d’una banda, a través del nervi vague, el qual estimula la producció de suc viscós i ric en enzims, i de l’altra banda, per les hormones secretina i pancreozimina, alliberades a la sang per la mucosa duodenal. En arribar al pàncrees, la pancreozimina fa la mateixa acció d’estimulació que el nervi vague; per contra, la secretina dóna lloc a la secreció d’un suc pobre en enzims i ric en aigua i bicarbonats.

Col·laboració: 
FeM

Llegir més...