A Barcelona, des del 1537, en fer-se càrrec els consellers de la confecció del pa, obligaven els flequers a pastar-hi, cosa que feren alternadament a compte de la ciutat i a compte propi. El 1635 tingué lloc un redreç de l’administració del pastim. Un incendi destruí el pastim i la duana el 1691, i el 1696 passà a un edifici nou al carrer de Tallers. Al s XVIII, amb la Nova Planta, el pastim passà a cura de dos encarregats municipals, que havien substituït els antics consellers. L’ajuntament borbònic alternava l’administració directa amb l’arrendament. Amb la implantació de la lliure panificació els flequers es feren càrrec del pastim (1767). En moments de carestia del pa i de crisi de subsistències, el pastim fou sempre el blanc de les ires populars: durant els Rebomboris del Pa, el 1789, hi fou calat foc.
m
Alimentació
Història